Els darrers anys Mn. Jordi, ha estat molt a prop dels nostres fills, de les famílies, del dia a dia i dels esdeveniments importants que han anat succeint al voltant de l'Escolania; hem sentit sempre el seu suport, sobretot arrel de la visita del Sant Pare. L'any 2006 en Mn. Jordi ens apropà a la comunitat teatina de Roma, per facilitar l'allotjament dels nostres escolans, durant el viatge a la Ciutat Eterna. Al 2008 organitzà la trobada amb dues parròquies alemanyes, el resultat d'aquell viatge fou els lligams d'amistat que es teixiren i que han arrelat de forma molt ferma. Al 2010 ens acompanyà a Tolosa de Llenguadoc i Lourdes. I aquest any, València. Durant el desplaçament en autocar, quedà palesa novament la seva saviesa i el seu tarannà, les seves paraules sempre dolces de consell i de respecte i els seus cants. A València, compartirem plegats la missa a la basílica de la M. D. dels Desemparats, un concert meravellós de l'Escolania, les visites per la ciutat i moltes més coses; però fou sobretot durant el sopar de cloenda, on tots ens ho varem passar d'allò més bé. Recordo què, en un tres i no res, una mare d'un escolà ens va fer una foto junts, Mn. Jordi i un servidor, i qui ho anava a dir..., va ser la última fotografia de la seva vida i vés per on també compartíem la nostra darrera conversa. Quan observo la fotografia em venen molts records; la seva mirada d'ulls ben vius, el seu somriure, les ganes de barrejar-se sempre amb la gent, de compartir acudits, rialles... Durant el sopar, Mn. Jordi ens va parlar a un grup de pares del seu proper viatge a Terra Santa, i ens va engrescar a la Cristina, la meva dona, i a mi, perquè viatgéssim amb el seu grup el proper mes de gener... Però, al dia següent, quan l'esperàvem per esmorzar i davant el retard, Mn. Jordi sempre era molt puntual, tres pares i una senyora de la residència pujaren a l'habitació i se'l trobaren mort al llit. Els nostres cors s'ompliren de tristesa, els nostres ulls vessaven llàgrimes de dolor. Em perdut una gran persona i sobretot un gran amic. Nostre Senyor el cridà de forma sobtada...que Déu l'aculli en la seva Glòria. Mn. Jordi Sánchez Bosch, l'Escolania i la Parròquia de la Sagrada Família mai t'oblidaran! Tomàs Lagunas |
