Del 27 de juny a l´1 de juliol de 2009.
L’Escolania del Temple de la Sagrada Família viatja a Madrid

     Com cada any per aquestes dates, l’Escolania de la Sagrada Família realitzà, fa uns dies, el seu viatge de final de curs, aquest cop el destí fou Madrid.

     Durant el curs, el director i els pares i mares de la junta, varem treballar intensament i amb il•lusió, per trobar els indrets emblemàtics per tal que els nostres fills poguessin oferir a la Villa de Madrid el gran treball musical de mesos, i també per gaudí de la magnífica oferta cultural de la capital d’Espanya.

     El concert fou a l’església Pontifícia de San Miguel, joia barroca en el cor del Madrid dels Àustria. Amb una barreja d’emoció i de nervis per l’esdeveniment, varem ser acollits amb una amabilitat exquisida per part del rector D. Javier Láinez. El meu company de la junta Francisco Esquivias, fou l’encarregat de la presentació on elogià el tracte i la benvinguda que havíem rebut; tocà la fibra del públic fent esment de la germandat dels Estudiants que custodien les imatges del Santíssim Crist de la Fe i d’una Dolorosa sota pal•li presents a la basílica; per concloure en una pinzellada de l’història, del funcionament i el tarannà de la nostra Escolania.

     Ens n’adonem des del primer moment, que en aquest espai religiós, música i art conjuguen en perfecta harmonia. Encapçalats pel director Miquel Fernàndez i per l’organista Lorién Santana, l’Escolania interpretà un repertori d’autors barrocs, romàntics i contemporanis, com Haendel, Schubert, Gounod, Britten..., cal destacar quatre passatges que oferiren els escolans de la magnifica obra de Pergolesi, l’Stabat Mater. Al final s’oferí al respectable públic, l’himne de la Mare de Déu de l’Almudena i el Virolai.

     El diumenge participarem en dues misses. Una a la propera població de Pozuelo de Alarcón on les veus dels nostres fills fruïren en una església de traç neomudèjar, plena de gom a gom, molt feligresos hagueren d’escoltar la missa fora. Pels vinguts des de Barcelona, feia molt temps que no recordàvem una imatge d’una església amb tanta gent. La homilia vers “el Misteri de la Llibertat de l’Home” pel rector D. Jesús Higueras captivà als feligresos mentre els més menuts, asseguts en els graons del presbiteri, observaven atentament als nostres escolans. Al concloure la missa, el rector demanà al nostre director que l’Escolania s’acomiadés amb el cant del Virolai. Amb tots els assistents dempeus, les angelicals veus dels escolans quallaren d’emoció en el cor dels presents, D. Jesús demanà al públic un aplaudiment que aquest correspongué de forma molt viva. Alguns parroquians emocionats demanaven saludar al director i als nens. La participació de l’Escolania a la missa fou un èxit, l’acolliment cal dir-ho, espectacular!


     Per la tarda, en un entorn preciós al costat del Palau Reial, ens esperava a la Catedral de Santa Maria de l’Almudena, el canonge i mestre de capella D. Félix Castedo. Els escolans oferiren els seus cants litúrgics des del cor, sota un imponent orgue. La tècnica facilità una audició molt solemne que era palpable des de qualsevol racó de la Catedral. Al finalitzar, l’Escolania encapçalada pel seu director, es fotografiaren davant de la Mare de Déu de l’Almudena, mentre en Lorién omplia de música el sacre espai de la seu episcopal, amb alguna peça del seu repertori contemporani.

     El dilluns era el dia d’esbarjo i disbauxa, on els nostres escolans i també els pares, visqueren intensament les atraccions del Parc de la Casa de Campo.

     El dimarts iniciarem una visita guiada per l’impressionant pinacoteca del Museu del Prado. Varem escollir la magnifica col•lecció de pintura de l’Escola Espanyola: Greco, Velázquez, Goya..., les dues senyores guies ens amenitzaren, durant una hora i mitja, d’unes explicacions magistrals que saberen captar l’atenció dels nois i dels adults. Curiosament una d’elles era neboda del que havia estat arquitecte en cap del Temple de la Sagrada Família: Isidre Puig i Boada.


     A les 12:00h, ens esperava l’emblemàtica institució del Congrés dels Diputats. Els escolans amb els seus polos de color blau cel i els pares força mudats, fórem rebuts per la sra. Leonor del servei de guia i protocol del Congrés. Ens donaren la benvinguda i de seguit resseguirem diverses estances: el Saló dels Passos perduts, la Sala on està el rellotge astronòmic i per finalitzar el Saló de Sessions. Abans de seguir amb la visita, ens avisaren que en pocs minuts ens rebria el President del Congrés, el Exmo. Sr. D. José Bono. El President, acompanyat per la Vicepresidenta del Congrés la Sra. Teresa Conillera, entrà a l’hemicicle i saludà un per un a la junta de l’Escolania i al seu director. A continuació es dirigí al escolans; mentre, la Vicepresidenta demanà als nois i al nostre director si podíem cantar el Virolai. La resposta fou ràpida i afirmativa. De principi s’havia pensat d’oferí el cant del Canticorum, però l’himne a la Mare de Déu de Montserrat cantat a l’hemicicle del Parlament era el màxim honor per a nosaltres. Miquel Fernàndez explicà la President del Congrés el simbolisme del cant i l’estima vers a la Mare de Déu de Montserrat. Un cop finalitzat el cant, els nois reberen l’elogi per part del President, de la Vicepresidenta i de la sra. Leonor que exclamà, -¡qué voces!-, vàries vegades. Després ens fotografiarem plegats situant-nos al voltant dels primers seients. L’ambient fou molt distès i el President parlà amb alguns escolans. L’Escolania oferí de present un llibre de Manuel M. Carreira, un magnífic treball fotogràfic de la Façana de la Passió del Temple de la Sagrada Família, amb dedicatòria i signat per Mn. Lluís Bonet. El Sr. D. José Bono es va interessar pel nostre Temple, varem conversà uns instants, i des del director i la junta de pares i mares el varem convidar a la inauguració de la nau pel mes de setembre del proper any 2010. El President es va acomiadà de tothom de forma molt afectuosa.
Les explicacions continuaren, ens parlaren dels quadres, les escultures, les cariàtides, les al•legories, els escuts, del 23F i dels impactes de les bales..., i afegirem per part nostra diverses preguntes per saber més coses com: saber on seuen el President del Govern i el de l’oposició, o pel simbolisme de les fulles de llorer(és el símbol de triomf), que decoren la fusta de l’espai dels oradors.
Finalitzada la visita varem rebre cadascú, de record, un llibre del Congrés dels Diputats. Li varem demanar a la Sra. Leonor que es fes una foto amb tot el grup davant la porta neoclàssica, la dels lleons; molt amablement ens acompanyà per immortalitzar aquest moment que per l’Escolania fou molt important.

     Per la tarda visitarem el Museu de Cera i després recorrerem en dos Bus Turístics -especials per l’Escolania-, el Madrid modern, els dels austries i dels borbons.

     El darrer dia aprofitàrem per fer compres de records a les rodalies de la Plaza Mayor i de la Puerta del Sol.

     El somriure i l’alegria dels nens en tot moment i els agraïments que varem rebre del pares, ens van omplir de joia tan el nostre director com a tots els pares de la junta.

     Vull dedicar l’escrit a tota l’Escolania. Com sempre l’èxit ha estat gràcies a la suma del treball i de la il•lusió! Moltes gràcies a tots!!

Tomàs Lagunas
9 de juliol de 2009